Planificar una novel·la

Planificar una novel·la és un procés crucial

La planificació pot marcar la diferència entre una narrativa coherent i una que se senti desorganitzada. Aquest procés no només ajuda a mantenir la coherència de la trama i el desenvolupament dels personatges, sinó que també en pot facilitar el procés d'escriptura.

Definir la idea

Abans de començar a escriure, és important tenir una idea clara de què tracta la novel·la. Això inclou entendre el conflicte central, els objectius dels personatges i allò que estan intentant resoldre o assolir. Perquè la història sigui atractiva per al lector, no ha de ser fàcil per al protagonista assolir el seu objectiu. Se sol incloure un personatge antagonista que li espatlli els plans o que sigui ell mateix qui es boicotegi.

Esbós de la trama

Desenvolupar un esquema bàsic de la trama pot ser molt útil. Això no ha de ser detallat, però hauria d'incloure els punts de gir principals de la trama, incloent-hi l'inici, el desenvolupament i la conclusió. Alguns escriptors prefereixen esquemes detallats que mapegen cada capítol, mentre que altres opten per una estructura més flexible, això depèn del gust de cadascú.

Desenvolupar els personatges

Els personatges són fonamentals a qualsevol novel·la. Crear biografies detallades que incloguin els seus antecedents, motivacions i com canvien al llarg de la història, els hi dóna vida i fa que les seves accions i decisions siguin lògiques dins de la història. El lector accepta una mena de tracte amb l'autor de la novel·la i és que aquesta sigui versemblant. En el moment en què la versemblança es trenca, el lector pot decebre's.

Entorn i punt de vista

L'entorn no només és un teló de fons, sinó que també influeix en la trama i els personatges. Definir on i quan passa la història crea una atmosfera que enriqueix la narrativa i fins i tot la millora. Decidir qui explica la història i com ho fa és tan crucial com la història mateixa. El punt de vista afecta directament la quantitat d'informació que es revela al lector i el to pot establir-ne la connexió emocional. Utilitzar el present i la primera persona és la combinació que més apropa el lector a les vivències del protagonista. En canvi, el narrador omniscient i la tercera persona l'allunya. Cap opció és millor que l'altra, però sí que cal pensar i decidir per què triem cadascuna.

Planificar una novel·la pot semblar una tasca feixuga, però aquest procés fa que el moment d'escriure sigui més directe i menys aclaparador. Al final, una bona planificació no sols facilita l'escriptura de la novel·la, sinó que també fa que la història sigui més congruent i emocionant per al lector.