Cambra crematòria

Hi ha persones que es dediquen a netejar les cambres incineradores dels tanatoris entre un servei i el següent. Després de la combustió, l’aspecte del residu sec no dista les brases que queden sota una graella per rostir carn. La treballadora, ajudant-se d’un raspall i una pala de metall, ha amuntegat les cendres fins a la vora del forn i les ha fet caure en un cubell. M’ha mirat i ha somrigut compassiva. Parsimoniosament, amb moviments d’experta ha carregat el cubell al carretó, l’ha fet girar i ha marxat per la mateixa porta per la qual havia entrat, deixant-me davant de la cambra oberta. M’hi he apropat, he tret el cap per inspeccionar i he il·luminat l’interior amb el telèfon. Cobrint la pedra llisa, a la part de baix hi restava una fina capa blanquinosa. En aquell moment he entès que les urnes que reben els familiars no només contenen les restes del seu mort. També s’enduen a casa els minerals deshidratats de finats desconeguts. La cendra ja era morta abans de néixer el món.

Inquieta la poca atenció que rep tot el que passa rere els telons de la indústria funerària. A les vetlles no convé pensar en qui ha collit les flors, en les mans estranyes que han tocat el cos; en el contacte entre el traginador i l’agent immobiliari, en si és prematura una cervesa al bar del tanatori; en quant cobren els músics, en la higiene asfixiant, en els descuits dels capellans; en com en va ser d'ingènua l’última trobada, en quin ninot ocuparà la següent sala; en si ha de dur el millor vestit que va lluir en vida, en l’esglai que produeix el record de la mentida; en què canvia la tapa oberta o tancada, en si és excessiva l’abraçada; en si és normal no sentir res en veure el cos, en si la sensació alienant que defineix cada detall trobarà el trànsit final.

La pell de granota que uneix l’índex amb el polze m’ha quedat coberta d’un cilindre de cendra. Avui s’ha mort l’avi. Aquests dies a les persones no se’ns permet apropar-nos gaire, s’han abolit els funerals fins nou avís. No hi haurà vetlla, així que com a succedani ens han deixat entrar a tres de nosaltres a veure cremar el cos. Ma mare i ma germana han esperat a fora. A mi la treballadora m’ha deixat fumar mentre observava la seqüència recolzat a la paret higienitzada. Sí que entre pipada i pipada posis la mascareta. Vol foc?

Queda gent compassiva. Sortint d’allà he considerat que potser ha estat millor així, hem tingut un altre moment sols avi, sense adorns, privat per tu i per mi.