El comiat

Trossos de paret que descobrim en desmuntar mobles, espais buits on ressonen dubtes, caixes de cartó i bosses de polipropilè per tot arreu. Ajuda'm a carregar açò, va. Gràcies per tot.

Què et vols emportar? Et cap a nova casa? Necessites diners? T'estimo molt. Vols un cafè abans de sortir? El taxi estarà de seguida. Una abraçada llarga a la porta. Parlem aviat, val?

No te deixes ninguna cosa? Segur? El comiat infinit de qui en realitat no vol marxar.

Per què fem açò? No hi ha prou amb estimar-se? De vegades se m'oblida i escric llistes amb les raons en tiquets, tovallons, notes al mòbil. La memòria m'ancora a la part racional que encara em queda i em remou la panxa abans de ficar-me al llit. Recordes aquell dia? Sí, ho passarem bé. Tant de temps, tant. Tantes coses a dir que no direm.

Com portes la mudança? Estàs trist? Jo estic quasi bé, gràcies. Ja has conegut algú? Sí, jo

també. Ja, no és el mateix. És clar que no. Res no serà el mateix. Seria injust ni tan sols

pensar-ho. No passa res. Estarem bé. Serem amics, segur. Molt amics. Quan coneguis els meus fills no sabran que podrien ser teus si la vida fos una altra. Que jo ho vaig desitjar tant. I t'estimaran i els voldràs. I quan ningú s'ho esperi ja, morirem plegats. O no. Riem molt després de plorar.

Tant de bo m'haguessis fet més mal. Tant de bo haguessis vist allò fosc en mi. Seria més fàcil sortir corrent sense girar-me a veure si m'estàs mirant pujar al cotxe. Em trobaràs a faltar. No tornaràs a estimar igual. Em buscaràs o m'evitaràs a les altres. Sempre voldré explicar-te el meu dia. Em compraré un tocadiscs i faré com que vaig descobrir tots aquests grups per mi mateixa. Algun dia fumarem a una terrassa i parlarem de tot el que podria haver sigut si tu i jo fóssim altres.

Deixar les claus i anar-nos-en. L'última abraçada en silenci. Que vagi bé. Dius que sempre em portaràs al cor. Ho sé. Si el comiat no acaba mai només és una conversa. Paraules que s'arrosseguen per esgarrapar uns minuts més a la teva companyia. Tant de bo sigues feliç. Espere que em crides si em necessites. Vull veure't florir, créixer, triomfar i que em convides a la festa. Veure't de lluny i somriure perquè sé qui ets. El taxi és a la porta. El comiat de qui sap que tot acaba.