L'autisme en un monoplaça

M’hauria agradat pujar en un monoplaça amb tu, però sempre m’has dit que en aquests cotxes només hi cap el pilot. M’he sentit afortunada quan m’has ofert la possibilitat d’estar al teu costat veient una cursa de monoplaces en un circuit tancat.

Els circuits urbans no t’agraden perquè et fan sentir insegur, hi ha massa coses que no preveus i allò imprevist t’espanta. En canvi, en un circuit tancat, ho tens tot controlat. Series un bon pilot de Fórmula 1! Has memoritzat el nom de tots els pneumàtics i sabries quin és l’adequat en funció de la meteorologia.

Domines totes les parts en què consisteix una cursa i com està organitzada. Coneixes de dalt a baix el significat de les diferents banderes segons el color. Ubiques, a la perfecció, tots els circuits del món. Ets capaç de recórrer amb els ulls tancats, revolt rere revolt, fins a arribar a la recta final. Controles amb exactitud el temps que els cotxes estan a boxes. Reconeixes els pilots líders i alguns membres de l’equip.

Que bé que ens aniria tenir aquesta informació per anar per la vida: Tenir els pneumàtics adequats per transitar per tots els camins que trepitgem; saber interpretar les banderes que ens indiquen quan hem de marxar d’un lloc, acostar-nos a algú, anar amb compte…; passar per boxes a regenerar-nos; ubicar-nos i acceptar la situació per la qual passem; tancar els ulls i recrear-nos en les baixades i les rectes de la vida; considerar que el temps és ara i adonar-nos que nosaltres som els pilots del nostre monoplaça.

Tens molt clar que la cursa comença quan els semàfors s’apaguen. La sortida és un moment crític de la prova, plena de regles i codis. Has integrat que les normes et donen confiança i no t’agrada que ningú se les salti. Et sents bé fent allò que toca.

La rutina d’un circuit tancat on preveus un revolt a l’esquerra, un de seguit a la dreta… et permet sentir-te part d’un entorn fet a mida. És un món on et sents segur. El nostre món, per a tu, té massa interpretacions.

M’has informat que avui hi ha cursa al circuit de Nürburgring. T’emportaràs totes les teves pertinences i agafaràs el paraigua per si de cas plou, per si de cas pica el sol, per si de cas necessites ser invisible als altres.

Et miraré de prop i m’ho aniràs explicant tot amb pèls i senyals fent servir aquell vocabulari tan específic. T’escoltaré amb atenció, però en algun moment em perdré.

M’agradaria tenir un monoplaça per a dos. Entendre el teu món per ajudar-te a entendre el meu ―el nostre―, però ja m’has dit que un monoplaça només és per a un.

Ets un espectador, vols veure la cursa des de la graderia i portar el paraigua per si-de-cas.