Single, sí, però, ready to mingle?

Estava obscur, quasi no veia res, només m’arribava una escletxa de llum per la reixa oberta d’una finestreta que hi havia damunt del meu cap. Massa a prop per imaginar que podria sortir per allà si l'oportunitat es donava, massa enfora per a saber que no valia la pena ni intentar-ho. No recordava quant temps duia allà dintre, les cordes de les mans em començaven a fer ferida de tant que m’havia mogut. Feia ja estona que ell havia marxat, deixant-me fermada al llit, amb la promesa que tornaria aviat.

Al principi vaig pensar que era una broma, no ens coneixíem prou per a començar tan fort. Un anunci on-line d’una app de cites no semblava tan mala idea per conèixer algú. Quan vaig crear-me el perfil no pensava que acabaria així, fermada a un llit, sola, i sense cap esperança de poder marxar a voluntat.

Hauria d’haver-me quedat a casa; una dona de la meva edat, adulta, sense problemes més greus que no saber què mirar al Netflix, què coi feia jo a aquell llit?

Ell va ser encantador des del primer missatge, les seves fotos no estaven gens malament, amb pèl i no massa panxa, divorciat, sense fills… No m’ho creia quan vam fer “match” i em va xerrar. Després de molts de dies de converses llargues, de trucades de telèfon i llargues nits somiant amb ell ens vam decidir a quedar en persona.

Per fer les coses més emocionants em va proposar una primera cita diferent, complint algunes de les nostres fantasies sexuals, les que tants cops vam parlar per telèfon. Així doncs, cada un va descriure i demanar el que esperava de l’altre, compromesos els dos a complir amb el nostre paper i fer de la nit de l’altre una experiència màgica.

Ell em va confessar que sempre havia desitjat viure una escena de dominació, volia cordes i fermar-me al llit per a tenir-me totalment submisa davant ell. Jo he de confessar que al principi no les tenia totes amb jo, gairebé no ens coneixíem i era una posició difícil per mi, deixar-me fer el que volgués mentre jo estava fermada i indefensa em feia por. Però em vaig tranquil·litzar una mica a mesura que anàvem planejant la nit, paraules de seguretat perquè afluixés una mica o aturés, la promesa que ell compliria també totes les meves fantasies… em vaig deixar convèncer.

I allà estava, fermada al llit esperant que ell vingués. Havia marxat a “preparar-me bé per tu reina” i no havia tornat. Jo ja no sabia què fer, havia esperat amb ànsies l’arribada del millor sexe de la meva vida, havia intentat posar-me de mil maneres a la qual més suggerent (amb l’angle de moviment que em donaven les cordes, que, si he de ser sincera no era molt), i llavors vaig començar a pensar que alguna cosa no amava bé. On era ell? On era jo? Feia massa estona que esperava, vaig començar a imaginar que li havia passat alguna cosa; que m’havia enganyat i jo m’havia deixat segrestar. Vaig començar a posar-me nerviosa i a intentar desfer les cordes i anar a cercar-lo, o sortir d’allà, marxar, i no mirar enrere. Però em resultava impossible. Les cordes estaven massa fortes i no podia fugir. Vaig començar a entrar en pànic, moriria allà si ell no tornava o trobava alguna forma de sortir. Així que m’he posat a cridar, com una boja, el més fort que he cridat mai demanant auxili. Fins que suposo que algun veí m’ha sentit i els hi ha trucat a vostès, senyor agent. Duc aquí hores formada al llit, no en tinc ni idea de què li ha passat al cadàver del bany.